Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MANELICH, deixant en sech á la Pepa.

   Al Xeixa!...

JOSEPH, al Perruca.

   Está rabiós aixó!

PERRUCA

   Jo no hi torno aquí!

MANELICH, com tornant en si.

   Has dit al Xeixa? Mira, per caritat, escolta! Nó, no fugis! Dígamho tot! Tu has anomenat al Xeixa!?...

NANDO, perque no enrahoni.

   No, Pepa!

PEPA

   Nó, si jo no...

(No sab cóm escusarse.)
MANELICH

   Perdónam de tot, y dígamho! (Tornant á la energía y á la feresa.) Parla! Per Nostre Senyor, que parlis! (Altre cop furiós.) Malehida!

PERRUCA

   La Marta es aquí.


ESCENA VII
MARTA, MANELICH, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO y PERRUCA. La Marta ha apartat la cortina y's queda aturada.


MANELICH, asseyentse abatut. Apart.

   Ah, Deu meu! Que jo no puch viure! Que are sí que no puch viure!