Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ferho perque jo en el mal... si ni tantsols hi creya! Are sí, are sí, que ja se m'han encomanat totas aquestas miserias de la terra baixa!

MARTA, apart.

   Cóm ferho jo per parlar forsa ab aquest home, y qu'ell me parli! Cóm! Que jo no'l vull sempre callat ab mí, despreciantme! Vull que'm castigui! Y m'arrossegui per terra! Y que'm tracti com á una cosa seva! (Cridantlo ab por.) Manelich!

MANELICH, com si no la hagués sentida. Apart.

   Sentintla, quí ho diría que no fos una noya qui parla!

MARTA

   Manelich!... Que...'l dinar ja es á taula

MANELICH

   Ah. sí; el dinar. El dinar. (S'ha acostat á la tauta, y comensa á llescar pa. La Marta mentrestant ha anat á la llar. Apart.) Y que no costa gayre, nó, de degollar á un home! Y á n'ella... á n'ella menos!... (Se troba ab la mirada de la Marta que torna.) Si ella no'm mirava! Ah!

(Llensa la ganiveta sobre de la taula.)
MARTA

   Pósaten tu, Manelich.

(Ell se'n posa: després ella. Pansa; menjan.)
MANELICH, apart.

   Qui fos golut com allà dalt! Perque'ls goluts no pateixen. Si no'm pot passar res per aquí dintre!

MARTA, baixeí.

    Ay Deu meu! Ajudéume!

MANELICH, apart.

   Pts! Que l'ajudin!

(Va a enrahonar y s'atura.)