Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
MARTA

 Qué? Dígaho! Qué anavas a dir?

(Va cap á n'ell.)
MANELICH, apartantla ab el bras

 Res, res; apártat!

MARTA

 Parla un cop á la vida! Jo t'ho demano, per...

MANELICH, sarcástich

 Per quí m'ho demanas?

MARTA

 Per... per...

MANELICH

 Per... ell? Per quí? (Esperant que ella diga.) Y quin fástich que'm fa aquesta dona! Eh! Afártat tu sola! (S'aixeca.) Jo me'n torno á las mevas montanyas!

(Se'n va cap á la porta.)
MARTA

 Nó, Manelich, nó! Y escóltam!... y perdónam!

MANELICH, molt exaltat.

 Qué't perdoni? Ira de Deu!... Qué t'havía fet jo? Enrahona! Per qué m'havías d'enganyar á mí? Per qué?

MARTA

 Perque no era ningú jo! Qu'era sense voluntat, y obehía! Y ni t'havía mirat may! Ni t'estimava! Ni sabía qué era tenir voluntat per un altre!

MANELICH

 Donchs per qué t'has casat ab mí, y no't vas casar ab aquell home! Dígaho! (Rabiós sempre.) Que jo no ho sé'l per qué, y'm consumo, y'm torno boig per saberho! (Corrent á ella.) Per qué? Per qué? Respónme!