Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARTA
Ah, aixó nó! Aixó nó! Que tu m'aburrirías encare més del que m'aburreixes!
MANELICH
Aburrirte? Matarte hauría de fer jo, qu'es sols lo que mereixes!
MARTA
Oh, sí, matarme, sí; qu'aixó es lo que desitjo!
MANELICH
Nó, nó: avans anármen. Anármen d'aqui per sempre!
MARTA, rabiosa per aturarlo.
Es que no gosas a parlarme! Nó nó; no t'atreveixes! (Anant darrera d'ell desesperada.) Es que'm tens por; me tens por, á mi! Cobart! Por! Por!
MANELICH, aturantse.
Que... Que jo't tinch por?...
(Al aturarse ell, ella cambia de cop plorant perque's quedi.)
MARTA
Parlam! Insúltam! Pégam! Mes no te'n vagis!
(S'abrassa als seus genolls sanglotant.)
MANELICH
Déixam anar, qu'aixó es un toll de miserias! Eh! Revólcathi!
(Desprenentse d'ella y anant cap a la porta. Ella cau apoyantse en un bras á terra.)
MARTA, per aturarlo, rabiosa, rihent y plorant.
Sí, sí; ab el que jo estimo! (Agenollada avansa cap á la porta.) Que t'he enganyat á tu! Y tu no'm castigas! (En Manelich s'atura.) (Apart) No se'n va, nó! (Alt, suplicant.) Manelich! (Ell, que ha dup-
