Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/90

MARTA

 Ah, aixó nó! Aixó nó! Que tu m'aburrirías encare més del que m'aburreixes!

MANELICH

 Aburrirte? Matarte hauría de fer jo, qu'es sols lo que mereixes!

MARTA

 Oh, sí, matarme, sí; qu'aixó es lo que desitjo!

MANELICH

 Nó, nó: avans anármen. Anármen d'aquí per sempre!

MARTA, rabiosa per aturarlo.

 Es que no gosas a parlarme! Nó nó; no t'atreveixes! (Anant darrera d'ell desesperada.) Es que'm tens por; me tens por, á mi! Cobart! Por! Por!

MANELICH, aturantse.

 Que... Que jo't tinch por?...

(Al aturarse ell, ella cambia de cop plorant perque's quedi.)

MARTA

 Párlam! Insúltam! Pégam! Mes no te'n vagis!

(S'abrassa als seus genolls sanglotant.)

MANELICH

 Déixam anar, qu'aixó es un toll de miserias! Eh! Revólcathi!

(Desprenentse d'ella y anant cap a la porta. Ella cau apoyantse en un bras á terra.)

MARTA, per aturarlo, rabiosa, rihent y plorant.

 Sí, sí; ab el que jo estimo! (Agenollada avansa cap á la porta.) Que t'he enganyat á tu! Y tu no'm castigas! (En Manelich s'atura.) (Apart) No se'n va, nó! (Alt, suplicant.) Manelich! (Ell, que ha