Aquesta pàgina ha estat validada.
duptat, va á sortir.) Y soch tota del altre!... Y de tu no ho soch, no ho soch!
MANELICH, tornant enrera, amenassantla ab el puny.
Que callis! Calla! Calla!
(La Marta s'ha alsat.)
MARTA, satisfeta de qu'ell no se'n vagi.
Y t'he enganyat jo, y estich contenta d'haverte enganyat! Y mira: me'n enrich de tu, com tothom, mira! (Riu com boja.) Sí, sí; me'n enrich! Y encare espero al altre!
(Ell corre cap á la taula y agafa la ganiveta.)
MANELICH
Pel nom de Deu, que aquí mateix!...
MARTA, corrent á agafarlo del bras esquerra.
Sí, sí, t'enganyo! Encare t'enganyo! Que vindrá l'altre!
(Arrenca una rialla feréstega.)
MANELICH, alsant la ganiveta.
Que't mataré!
MARTA, rihent y plorant.
Mátam! Mátam! A que no'm matas!
MANELICH
Qué anava á fer! No puch, nó!
MARTA, refermantshi al véurel que s'aparta.
Ah, cobart! Que ja's veu que t'has venut per diners!
(Agafantse á Manelich perque la fereixi)
MANELICH
Donchs té! Malehida!
(Ferintla d'un bras.)
