Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SEBASTIÁ, al Mossen.

   Qué te aquella?

MOSSEN, rihent.

   Preguntéuli.

MANELICH

   Ja us ho diré; que me'n vaig ab la Marta.

SEBASTIÁ, corrent á ella furiós.

   Marta: qu'está dihent aquest home! Contéstam! Que'm contestis!

MARTA

   Sí, que'ns en aném!

SEBASTIÁ

   Marta! Marta! Que tu te'n vas ab ell! Ira de Deu!

(Agafantla per un bras y sacsejantla.)
MANELICH, interposantshi.

   Nostramo! Qué feu, nostramo? Qu'es la Marta!

SEBASTIÁ, al Manelich.

   Y tu qué t'has pensat? Si jo d'aixó'n disposo! Jo, jo'n disposo!

MANELICH

   Es meva! Es la meva dona!

SEBASTIÁ, rihent irónich.

   Teva? Teva la Marta!

MARTA

   Sí que ho soch; sí!

SEBASTIÁ

   Marta!