Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MOSSEN, sens enténdrel.

   Peró... qu'es lo que t'endús?

MANELICH

   Y ben clar qu'ho he dit: que me'n enduch á la Marta.

MARTA, apart.

   Sí, sí: acabém.

(Va á sortir.)
MOSSEN

   Tot aixó ho contéu al amo, que ja ha tornat.

MARTA

   Que'l Sebastiá es aquí! Oh, anémsen!
(Ella va á sortir: en Manelich, sens enténdrela, la segueix. En Mossen riu sarcástich. Al ser ella á la porta's troba ab en Sebastiá.)

SEBASTIÁ, rihent satisfet.

   Ja t'he atrapat! Míratela, Mossen, que'm sortía á rebre!
(La Marta retrocedeix. En Mossen segueix irónich.)

MOSSEN

   Sí, prou!

MARTA

   Manelich: no t'apartis!

SEBASTIÁ, que no ha comprés res.

   Y més content que vinch, Marta! Perque ja s'ha arreglat el meu casament, y aquest vespre mateix arriba'l pare de la meva promesa á donar un cop d'ull per aquí.

MARTA, apart.

   Ay Deu!