Cant de la primera comedia de la gloria
d'amor, en la qual l'actor descriu lo temps
e l'ora, e les dolors e final recomendacio a
Apollo e Mercuri, per virtut dels quals
entra en delliberat pençament.
De tot delit privat e de 'lagria,Fol.3.
Ple de tristor, enuig e pençament,
Ab dolor gran, me retrobi un dia
Dins una vall d'arbres, tan dolorosa
— Esmaginant la dolor que sentia —5
La pensa trob, e la mort desigosa.
Trist, no sce dir l'antrar de ma ventura,
Tant era ple de tristor mon entendre;
Lo dret rapos negua ser ma factura.
Era'n lo temps quant potestat divina10
Crea·ls delits que demostra natura,
E an amar Cupido mes s'enclina.
Flames d'amor Citarea lançava
D'un estrany foch qui dins amor se creha,
Cremant tan fort que remey no trovaba.15
Pirrus, Nero e los altres cruels,
Vent mon turment, dolor gran los venia;
De pietat se obrien los cels.
Esparança, qui neix de cos' incerta,
Veriejant, en l'espirit no troba,20
Fugint de mi, sa natural offerta.
L'enteniment qui tal dolor sentia,
Novell desig lo prengue d'altra forma,
Pusque raho, fugint d'ell, se partia.
Despartant me, Febo se declinava;25
Decahiment son moviment prenia,
E l'espirit fosca nit reduptava.
