tra aquella ſeguretat ſegons de caualler ſe pertany. Com ixqui de la caſa mia acompanyant me animo de infinida amor, ſi en lo cami alguna paſſio ſentia reclamaua a la ſenyora Princeſa, car de altre deu ſocors no ſperaua, e ab ſperança tal entri en aqueſta cambra penſant trobar a ma dolor remey. No pogue hauer prou paciencia en mes hoyr a Tirant la Princeſa, ſino que ab ſforçat animo feu principi a hun tal parlar.
fallit de enteniment, ab los bens de natura los quals ſens libertat poſſeheis, vols atenyer nom de virtuos, que no ſateny ſino ab multitut de treballoſos aƈtes? fies en la tua ma e corporal força, que tens atreuiment de demanar dins la mia cambra en preſencia de tantes dones e donzelles lo premi que tu creus merexer? Sapies que axi com tu eſt poderos en parlar ab la tua mala lengua, axi ſo yo poderoſa en hoyr ab les mies orelles pacientment lo que dius dient que yo te promeſa la fe volent ho conuertir a exemple de be. E ſtant en aqueſtes rahons entra lo Emperador per la cambra, e veulos que ſtauen en hun rotle fet: demanals de que parlauen, e la Princeſa reſponent dix: Senyor, noſaltres demana-
