uem al Capita, perço com ell ſab molt be ſermonar, quina coſa es fe, e hans ho aci declarat. E lo Capita ans que lo Emperador parlas ſe pres a dir: Senyor lo noſtre meſtre e ſenyor Deu Jeſus mana en los ſeus ſagrats euangelis que noſaltres cregam be e fermament tot ço e quant es contengut en aquells ab verdadera e pura fe ſens dubitacio alguna, e que en aqueſta ſanƈta fe e ley creſtiana vullam viure e morir, e tots los qui lo contrari faran ſien tenguts per heretges e foragitats dels bens ques fan en la ſanƈta mare Sgleſia: per ques deuen guardar les dones e donzelles qui la fe prometen que no la rompen, car ſiu fan ſon ſcomunicades, e axi morint no poden eſſer admeſes en ecleſiaſtica ſepultura ni en loch sagrat ſoterrades. Reſpos lo Emperador ab zel de be ajudant al ſeu Capita, que deya gran veritat, que fort coſa es rompre la fe axi als homens com a les dones: empero ſi ell ſabes la cauſa de la queſtio de Tirant e de ſa filla, ell no haguera loada tal raho. E lo Emperador pres per la ma ſa filla Carmeſina, e pujaren ſen los dos ſens que no volgueren altra companyia a la torre del treſor per traure moneda per donar a Tirant que anas al camp. Com foren pujats Tirant reſta ab les donzelles, e poſat en gran penſament del que la Princeſa li hauia dit, hague plena noticia en aquell cas que la Viuda repoſada li hauia deſcubert ſon ſecret e tot lo que ell li hauia rahonat. E volgue Tirant ſperimentar ſi ab prometenſes poria ſon fet reue-
