laltre puix la mort per menor elegeſch? E no dubteu en res de dirme lo que la celſitut voſtra elegira. La Princeſa conegue la molta paſſio que Tirant ab ſi portaua, e ab geſt afable feu principi a hun tal parlar.
Irant, les tues paraules merexedores ſon de reſpoſta, car be ſe lo que deſiges, pero la mia fama clara es, car fins ara ſens crim he viſcut. Digues, quina raho a tu ha dada ſperança del meu lit? Lo creure ſol eſſer gran infamia a les donzelles, e les noſtres paraules ſon cregudes freturar de fe. Jatſia que altres donzelles pequen, e moltes que ni ha que no amen caſtedat, quim veda a mi que lo meu nom ſia entre les poques? Si yo conſent a tu no puch dir que aço nos ſapia, e no es coſa neguna que lo meu defalt puga cobrir. E ab quin fet ſcuſare yo ma culpa? Donchs prech te Tirant e ſenyor de mi a tu placia voler me dexar defendre la bellea que fortuna ma comanada, e no vulles leugerament robarme la mia tendra virginitat, car aquella donzella pot eſſer dita caſta qui dubta mala fama. E creu a mi lo quet dire, que nom deſplau que tu ames la mia perſona, mas tinch dubte de amar aquell quim pens que ab gran fatiga pot eſſer meu, car no es trobada
