Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/101

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
97
lo Blanch.

de la ſua tenda com ſenti los mortals crits que la gent dauen, e caualca ſobre vn ginet. Un home darmes li mata lo roçi, e donali vna coltellada al cap: vingue un ſeruidor ſeu, deſcaualca corrent del ſeu cauall e donal al ſon ſenyor. Com lo gran Turch fon a cauall mataren lo ſeruidor, e portant a taill de ſpaſa tot lo quels venia dauant, que era coſa de gran terror e eſpant, per be que conegueſſen que la multitut dels enemichs era tanta que paria coſa inuencible: la qual coſa en aquells dona admiracio de virtut e fe. Los turchs ventſe deſarmats, e los mes que hauien perduts los caualls, feren lo que hauia fet llur ſenyor lo Turch, lo qual iſque fora de tot lo camp e feu ſe poſar moltes toualloles ſobre la nafra que tenia: e trames a dir al Solda que en tot cars del mon iſques fora del camp, puix la batailla era perduda e lo camp era deſconfit. Lo Solda ab alguns dels ſeus ſtaua fent armes. Lo gran Turch axi nafrat com ſtaua mes ſe vna cota de mailla deſſus, e ab aquells que alli prop dell ſe troba torna entrar dins lo camp per ſocorrer al Solda, lo qual ſtaua en prou preſſa, valgueli que no fon conegut. E lo gran Turch ſocorreguel en bon cars, axi com aquell qui era caualler valentiſſim e moſtras entre los altres ab gran gloria e virtut que trague de la preſſa de la gent lo Solda fora del camp, perço com veyen tanta multitut de gent morta e totes les tendes derrocades per terra, deliberaren de anarſen ab tots los que alli eren, car no pogueren ſofferir la potencia del viƈtorios. E james fon feta

vol. ii.
7