aquell dia que tot hom ſopas de jorn, e que enſellaſſen los caualls, e que tots ſtigueſſen armats e en punt per partir. Com fon nit ſcura Tirant feu exir tota la gent de la ciutat, e poſaren ſe en orde, axi los de peu com de cauall, e detras tota la gent venien .iij. milia homens ab les egues. E com foren prop del camp feu apartar tota la gent darmes a vn depart, perço que pogueſſen paſſar les egues ſens que los roçins no les ſentiſſen. Com les egues foren a la entrada del camp, tots los homens de peu entraren ab elles, e foren fetes dues parts, la vna enuers lo Solda, laltra enuers lo gran Turch. E los caualls del camp ſentiren les egues. Los vns ſe ſoltauen, los altres rompien los dogals, los altres arrancauen les ſtaques: veurieu anar tots aquells caualls del camp, vns deça, altres dela, altres detras les egues. Com los cauallers del camp veren los ſeus roçins ſolts corrent los vns amunt, los altres auall, exien de les tendes en camiſes, altres en gipons, e tots ſtauen deſarmats, e ab tan gran repos dormien, e ſtauen continuament deſarmats com ſi propiament ſtigueſſen en lo mes fort caſtell del mon. Com aqueſt deſbarat hagues durat vn poch ſpay, e tot lo camp ſtaua aremorat per los caualls, vengue Tirant e feri en la vna part ab la meytat de la gent. E lo Duch de Pera ab laltra gent feriren a laltra part, inuocant lo glorios caualler ſanƈt Jordi. Veureu en poca de hora tendes anar per terra, e homens morts nafrats en gran nombre. Lo gran Turch iſque deſarmat
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/100
Aparença