Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
95
lo Blanch.

renſe en laguayt molt be cuberts. Com lo ſol fon exit ells los veren ſtar alt en vn toçal. Com la hora fon be calenta, que tenien gran calor per deſig de beure de la aygua freſca, vengueren a la font. Com foren alli, dix lo hu dels chreſtians qui ſtauen amaguats: Nos mogue negu fins que ſien ben farts de aygua, car no poran tant correr: e axiu feren. Com hagueren ben begut e menjat, los creſtians ab grans crits iſqueren e prengueren de continent los .iij., e lo hu ſe pres a fugir: com veren que nol podien atenir deſpararenli vna balleſta, e donarenli ab vna ſtralla per lo coſtat, e preſtament caygue: tallarenli lo cap e poſarenlo en vna punta de lança: los altres ab les mans liguades los portaren hon era lo Capita. Com Tirant los veu fon molt content, e pres los tres moros e poſals en bona guarda: e dix als homens quels hauien pres: Que haueu voſaltres hauer? Senyor Capita, digueren ells, noſtre dret es mil e .dccc. ducats. Empero veja la ſenyoria voſtra quens volra dar, car per poch quens doneu nos tindrem per contents. Per mon Deu, dix Tirant, no fare yo tal cars, ans vos vull ben contentar, puix bey haueu treballat. Portal ſen a ſopar ab ell, e feulos ſeure al cap de la taula ans de tots los duchs, comtes e marqueſos. E com hagueren ben ſopat, Tirant los dona .ij. milia ducats e ſengles gipons de ſeda. Com los altres homens de peu veren tanta gentilea, digueren que james hauien viſt tan ſingular Capita. Tirant hague ordenat