Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
118
Tirant

del qual he rebuda molta honor, mes que yo no ſo merexedor: e puix tinch lo carrech vull lo regir com a caualler. E vos, ſenyor, qui teniu totes voſtres terres perdudes eſſent tan virtuos ſenyor com ſou, mes vos valria la mort virtuoſa que pobreſa vergonyoſa. Sino mirau que dix aquell famos philoſoph en vna ſua epiſtola que feu: Qualſeuulla caualler que ſia deu guardar tres coſes en aqueſt mon: honor, bens e la vida: per la honor, poſar hi los bens e la vida, per conſeruar aquella: per los bens que tolre los volra, poſarhi la vida per conſeruar aquells: per la vida per reſtaurar aquella, poſar hi la honor e los bens. Axi, ſenyor Duch, vos deuriau animar a tots que feſſem les batailles axi voluntaries com neceſſaries per vna veguada poder recobrar la patria e lo voſtre heretatge, e vos nos voleu deſuiar lo noſtre bon propoſit de be a fer. Lauors lo Duch ſe leua ab los hulls plens de aygua, ixques de la tenda e anaſſen al ſeu camp: e Tirant ab tots los altres anaren al ſeu. Mana Tirant que prop duna gran font de molta freſqua aygua, qui era al coſtat del camp, fos cuberta de draps e ab moltes taules en torn de la lucida font. Tirant feu ſeure los embaxadors en vna taula, e los preſoners quels hauia dat en vna altra taula mes baxa a la part ſineſtra. Tots los Duchs e ſenyors baix a la part dreta: e ells foren molt ben ſeruits de gallines e capons, e de fayſans, de arroç e cuſcuſo, e de moltes altres viandes, e de vins molt ſingulars.