Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/123

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
119
lo Blanch.

Los embaxadors prengueren molt gran plaer en la viſta e cerimonia que Tirant fehia ſeruir als Duchs e a ſi mateix. Com foren dinats feulos dar molt bella collacio de confits de ſucre ab maluaſia de Candia. Lo Marques de Sanƈt Jordi los demana quanta gent los fallia de aquella batailla? e reſpongueren: Poch mes o menys de .liij. milia entre morts e preſos. De alli anaren tots a la tenda del conſell, e Tirant trames a dir al Duch ſi volia venir per hoyr la reſpoſta, lo qual dix que noy podia anar. Com tots foren ajuſtats dins la tenda del conſell, e los embaxadors poſat ſilenci, Tirant feu principi a ſemblant reſpoſta:


CAPITOL CXXIII.
La reſpoſta que Tirant feu als embaxadors dels altres caps de la embaxada.


A

Ls cauallers es donat ſeguir la noble fi e lahors de les glorioſes batailles en ſenyal de gran virtut. E la gloria antigua dels grechs es oblidada per voſaltres, mas la granea del ſeu nom no pora james preterir tant com durara la memoria de Troya. E com la majeſtat del ſenyor Emperador ſubseheſca en virtut e bondat de caualleria an aquells glorioſos antichs cauallers grechs, es merexedor per la ſua gran dignitat e humanitat de ſenyorejar tots los Reys del uniuers mon. E com lo Solda e lo gran Turch no tement Deu