al un cap de eſmalt tenia pintades les armes del Imperi. Tirant no volgue acceptar lo baſto de la Capitania, ſino que dona del genoll en la dura terra, e ab geſt humil e affable li preſenta tal reſpoſta: La majeſtat voſtra, ſenyor, nos agreuje ſi no he volgut acceptar lo baſto: car parlant ab venia e perdo de voſtra alteſa, yo no ſo vengut açi ab ſforç de caualleria per poder offendre a la gran moriſma que en lo voſtre Imperi es, car no ſom en nombre ſino cent quaranta cauallers e gentils homens tots com a germans en voluntat, no volent nos res uſurpar que de dret a noſaltres no ſia dat juſtament, com a la majeſtat voſtra ſia notori yo no eſſer merexedor de tal dignitat ni Capitania per moltes juſtes rahons. La primera per yo no ſaber lo exercici de les armes: la ſegona per la poca gent que tinch: la terça lo gran deſeret e injuria que faria al ſenyor Duch de Maçedonia, al qual pertany la dignitat mils que no a mi, hi en aqueſta part ſtimaria mes eſſer martre que confeſſor. En la mia caſa, dix lo Emperador, no pot manar negu ſino lo qui yo volre: yo vull e man vos ſiau la terçera perſona manant tota la gent darmes, puix per ma deſauentura he perdut aquell qui aconſolaua la mia anima, e per la mia indiſpoſicio, per la vellea que tinch no podent les armes portar, done tot mon loch a vos e no a altri, tant com la mia perſona. Com Tirant veu la voluntat del Emperador, accepta lo baſto, e la Capitania enſemps ab la juſ-
