ticia, e beſali la ma. Les trompetes e los miniſtres per manament del Emperador començaren a ſonar, e publicaren per tota la ciutat ab imperial crida, com Tirant lo Blanch era elet per Capita major per manament del ſenyor Emperador. Com tot aço fon fet, lo Emperador ſe parti del cadafal per tornar al palau, e per força tenien a paſſar per una bella poſada que hauien feta abillar, hon Tirant ab tots los ſeus poſaſſen. Dix lo Emperador: Capita, puix açi ſom, retraeuvos en aqueſta voſtra poſada per alguns dies, per lo treball de la mar que ſofert haueu, feume tant de plaer que atureu, e lexaume anar. Com, ſenyor, un tal defalt preſumeix voſtra alteſa de mi, que yous dexas, que repos meu es acompanyar la majeſtat voſtra, e fins als inferns vos acompanyaria, quant mes fins al palau. E lo Emperador ſe pres a riure del que Tirant li hauia dit. E mes li dix Tirant: Senyor, façam gracia la majeſtat voſtra que com ſiam en lo palau de darme licencia que pugua anar a fer reuerencia a la ſenyora Emperadriu, e a ſa cara filla la ſenyora Infanta. Dix lo Emperador que era molt content. Com foren en la gran ſala del palau, lo Emperador lo pres per la ma e poſal dins la cambra hon era la Emperadriu, e trobarenla en la ſeguent forma. La cambra era molt ſcura, ſens que noy hauia lum ni claredat neguna. E lo Emperador dix: Senyora, veus açi lo noſtre Capita major qui ve per fer vos reuerencia. Ella reſpos quaſi ab veu ſmortida: Be ſia ell
