Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
138
Tirant

Solda no conſenti que tota la gent deſcaualcaſſen, per dupte que en la nit los creſtians no feriſſen en lo camp axi com hauien fet altra volta. Com Tirant fon pujat en la montanya troba tots los cauallers e grans ſenyors ab lo major deſconort del mon: los vns anauen deça, los altres della plorant e gemegant, fent molt triſt e adolorit comport, dient que ara los conuenia eſſer preſos e catius en poder de infels. Com Tirant los veu axi ſtar, ajuſtals a tots e dix los les ſeguents paraules: O Cauallers virtuoſos, com no teniu recort de la gran offenſa que feu primerament a Deu e apres al orde de caualleria, que ſi ereu dones no tendrieu menys animo, que voſaltres que deurieu animar als altres no teniu vergonya de lamentaruos, e moſtrau renunciar a la art de caualleria e eſſer vençuts ſens fer reſiſtencia neguna. La voſtra natura me apar eſſer unida ab antich abit de plor e de poch animo: e ſeria menys mal per a voſaltres offeriſſeu de voluntat la vida per la honor, que no fer tals coſes ab tan gran deſorde com feu e ab tanta confuſio e vergonya. O com teniu vanes les preſumpcions. Ley es imperial que aquell qui goſa mirar la cara dels enemichs baſta a vençre aquells. Solament vos vull dir e preguar ſi ſemblants preguaries poden hauer loch en voſaltres queus vullau eſforçar de be a fer: e ab la ajuda de noſtre Senyor e de la ſua ſacratiſſima mare Senyora noſtra yous fare ſenyors de voſtres enemichs dins .iiij. hores: e les lahors e la gloria de la batailla augmentara