Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/143

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
139
lo Blanch.

en voſaltres. E quaſi tots reſtaren aconſolats de les paraules del Capita, ſino lo Duch de Macedonia que ans que lo Capita ſe dexas de fer armes, lo Duch trames vn ſcuder ſeu auiſat del que tenia de dir al Emperador. Com aplegua prop de la ciutat deſcaualca, e dexa lo roſſi moſtrant que era fogit del ſiti, e venia ab tots los hulls ploroſos. E lo poble qui en tal diſpoſicio lo veren venir tots anauen ſeguint lo. Com fon dins lo palau troba alli molta gent, e dix: Ahon es aquell deſauenturat quis diu Emperador? Puja alt en la gran ſala: e preſtament ho anaren a dir al Emperador com era vengut Albi ſcuder del Duch de Macedonia, lo qual venia ab grans lamentacions. E lo Emperador ixque cuytat de la cambra hon era la Emperadriu e ſa filla. Com Albi veu al Emperador lexas caure en terra arrancant ſe los cabells del cap, baties los ulls e la cara, e axi feu ſon gran dol. Per cert, dix lo Emperador, aqueſt ſcuder deu portar molt mala noua ſegons los ſenyals que manifeſta: yot prech amich nom façes mes penar, digueſ me quin mal es aqueſt. Lo eſcuder alça les mans deuers lo cel, e dix: La virtut porta ab ſi dolor de les coſes mal fetes, puix nos diſpon a be a fer, car caſcu es cauſador de ſos mals ſi ab bona e diſcreta deliberacio no fa lo que deu fer e es tengut: nos deu dolre dels mals que lin ſeguexquen, car vos haueu volgut deſagraduar voſtres capitans e vaſalls e darho als ſtrangers de mala fama, homens en res no coneguts, que de