penſa que lo Emperador fos mort, o la Emperadriu o la filla. Paſſa auant en la gran ſala, troba alli alguns homens que ell conexia, e veu los ſtar molt adolorits, altres que ſtauen agenollats fent oracio, altres que plorauen e malahien tota natura françeſa. Acoſtas a hu de aquells quis lamentauen, e ab baixa veu li demana lo Emperador ſi era mort, o que era la cauſa de tanta dolor que ells moſtrauen. E aquell reſponent, dix: Los traydors ſeguint lo ſtil de caualleria, de Judes ença no fon feta tan gran tracio com los teus han fet: e ſino que pietat mo defen yo fera que de tu, o altre tal com tu nos admetera paraula neguna, perque a tothom fos notori e manifeſt la gran maldat que los teus han fet: apartat dauant mi, ſino yot promet per los ſanƈts del paradis de fer te ſaltar per la fineſtra auall. Aquell abaixa lo cap e paſſa en vna altra ſala mes adins, e conegue lo cambrer del Emperador, e ana rient deuers ell. Dix li lo cambrer: Per la ſtrema e deſaforada alegria que moſtres tenir, com tens atreuiment de acoſtar te a la cambra del ſenyor Emperador? Amich, dix Pirimus, not dones deſconort negu, car de la dolor de voſaltres yo noy ſe res: fes que yo parle ab lo Emperador, e ſi te dolor yo li dare alegria. Aquell ſens mes dir ſen entra en la cambra de la Emperadriu hon era lo Emperador ab la filla e totes les donzelles, ab fineſtres tancades, fent alli caſcuna ſon dol. Dix lo cambrer: Senyor, a
