la porta es vengut hu de aquells grans traydors qui ab aquel reprouat caualler viuia de Tirant lo Blanch, lo qual ha nom Pirimus, e certament deu eſſer fugit de la batailla ab ſon ſenyor, e diu que volria parlar ab la majeſtat voſtra. Dix lo Emperador: Ves, digueſ li que ſen vaja ab tota mala ventura, e ixqua de la mia terra, e que ſi yo trobe a ell ni negu de ſon meſtre, yol fare lançar de la mes alta torre que en lo palau es. E com lo Emperador dehia aqueſtes paraules, penſau lo cor de la Princeſa com ſi doblauen les dolors, car per molt mal e dan que Tirant hagues fet nol podia del tot oblidar. Com lo cambrer hagues tornada la reſpoſta al ſcuder, dix Pirimus: Per la mia fe yo no men yre, car mon ſenyor Tirant ni negu dels ſeus james feren tracio, ni ſerem noſaltres principiados de ſemblant maldat. E ſi lo Emperador no vol que parle ab la alteſa, digau a la ſenyora Princeſa que ixqua açi a la porta de la cambra, e yo li dire tals paraules que ella ne reſtara molt contenta. Lo cambrer volgue ſforçar de tornar ho a dir al Emperador, e dix tot lo que Pirimus hauia dit. Lauors lo Emperador dix a Carmeſina que ixques a parlar ab ell, mas que nol fes entrar dins la cambra. Com la Princeſa fon fora en la ſala ab la cara que ixque molt triſta, Pirimus ſe agenolla als ſeus peus, beſa li la ma, e apres feu principi a tal parlar: Senyora de gran excellencia, la mia anima ſta alterada del mudament gran que veig en la
