Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/152

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
148
Tirant

noua, ab cuytats paſſos e voluntat ſtrema entra en la cambra hon era ſon pare, e recita li tot lo que Pirimus hauia dit. Lo affligit Emperador per ſobre abundant alegria caygue de la cadira e ſmortis: feren venir los metges, e aquells lo feren tornar en ſon recort: feu entrar Pirimus perque li fes relacio de la bona noua: de continent que la ſabe feu tocar totes les campanes de la ciutat, e anaren tots a la igleſia major, e aqui feren lahors e gracies a noſtre ſenyor Deu e a la ſua ſacratiſſima mare de la gran viƈtoria que hauien obteſa. Com foren tornats al palau, lo Emperador feu poſar en fort preſo lo ſcuder que lo Duch hauia trames, e Pirimus ſupplical que preſtament fes partir les naus ab vitualles per fornir lo camp. Lendema parti Pirimus ab moltes recomandacions que ſen porta per a Tirant e per a molts altres. Tornada ſa embaixada, Tirant reſta molt admirat de les obres del Duch de Macedonia, e no cura de pus, puix la veritat era ſabuda. Lo dia que Pirimus parti, los turchs ab tota la eſperança perduda conexien que dar la batalla no era coſa fahedora per a ells, e del mal ſe deuia elegir lo menys, que valia mes ques donaſſen a preſo: e fon ſort que era reſtat ab ells aquell ſabi moro Abdalla Salomo que altra volta era ſtat trames per lo Solda per ambaixador a Tirant, e deliberaren de trametrey aquell: lo qual poſa en una lança vna touallola, e aço era ja paſſada hora baixa, e en tot lo dia paſſat no hauien