Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
149
lo Blanch.

menjat ſino molt poch, ni de tot aquell dia. Tirant que veu lo ſenyal feu li preſtament reſpondre. Abdalla Salomo puja alt al camp de Tirant, e preſentas dauant ell, e ab gran reuerencia e humilitat feu principi a paraules de ſemblant ſtil.


CAPITOL CXXVII.
Com Abdalla Salomo ſplica la ſua embaxada a Tirant.


G

Ran admiracio tinch, magnanim Capita, per tu eſſer meſtre de tal meſter com no has pres lo Solda e tots quants ab ell eren, car ſi hagueſſes uſat del que la tua molta diſcrecio ha acoſtumat en fer nou podies errar. E per ſperiencia ſe moſtra que totes les coſes que has volgudes empendre te ſon vengudes axi com a deſijada fortuna li es ſtat plaſent, com no fes menys en lo animo que en la execucio. Les tues virtuts encara que no ſien en noticia de les gents fan a tembre, perque ſaps ſaluar a tu mateix e als teus: aço ſon coſes que fan augmentar la tua gloria, honor e fama. E venint al efeƈte del que vull dir, aquella miſerable de gent e yo ab ells dauant la tua clemencia cridam fam, fam. Si a la tua ſenyoria, Capita magnanim, ſera plaſent fer nos gracia de voler venir en alguna concordia, ço es que la tua clemencia e pietat los vulla perdonar la vida e ſeries