Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
158
Tirant

ſera aquell com les miſeries en ſa terra meſes per crims daltres naura lançades o departides per la virtut propia, e haura reſtituhits los dans e reparats los enderrocaments, e fermada pau, e opreſſa tota tirania, e tornada libertat en ſa terra. Poſes en lo cor amar los que ſenyoreja, car amant creix lo amor: e no pot eſſer regne mes perillos o incert que ſenyorejar als qui no volen. James no ixqua del cor al princep la real doƈtrina de Saluſti, dient que gent darmes ni treſors no ſon defenſio del regne, mas los amichs tals, empero que no ſien a amor forçats per armes ne haguts per diners, mas per benifets, merits e fe. E ſegueix ſe que lo princep deu viure ab los ſeus ab concordia, car concordia fa crexer e augmentar les coſes poques, e per diſcordia ſe perden es deſtroexen les grans. De que tenim exemple de March Agripia qui treballa molt per la dita concordia, per la qual ſera a caſcu germa o companyo, amich e bon ſenyor. E apres Deu e veritat ſia li la pus cara coſa amiſtat: e lom que vna veguada haura fet digne de ſa amiſtat nol lançe de negun conſell. E ſeguint lo conſell de Seneca, totes ſes coſes acorde ab aquell que ſapia eſſer ſon amich. Mas primerament acorde del amich que pugua fiar de ell, mas no de molts: studiar que ſapia conexer lo amich del lagoter o ſuau enemich, plaent li verdaderes lahors, eſtimols, o peticions de virtuts, auorreſca legots axi com a veri. No ſia lauger en pendre amiſtat, mas pus tart desque