Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
159
lo Blanch.

les haura preſes les deix: e ſi poſſible es, no les deix james: e ſi les ha deixar nou faça preſtament ſino ab diſcrecio poch a poch, axi com diu lo prouerbi: Deſcuſa, e no ſquinçes lamiſtat antigua, per ferm, que ſegons que ell es amich dels altres, axi los altres li ſeran amichs, nes fenya eſſer amat de algu que ell no ame, ſegons ſol eſſer error dels grans ſenyors. E deu guardar que les voluntats de caſcuns ſon molt libertes, e no comporten jou daltri en qui axi mateix nol coneixen. Amor no pot eſſer james forçada ſino per amor, e per aquella es forçada, puix la conegua en laltre. No haja preſumpcio alguna de mal en lo amich antich. E no cregua improuidament o ſens cauſa a algu: gite de ſi ſoſpites, no pare la orella a acuſadors, o a malmeſcladors daltres, e ſi hi perſeueren ab pertinacia reprengals ne, e encara los poneſca ſi no ſen leixen. Paraula es del Emperador, que lo princep que los deladors o malmeſcladors no caſtigua, a ſi mateix irrita. Lo gran Alexandre jatſeſia joue e molt poderos ſenyor, menyſprea vn acuſador ab molt gran e bona fama e fiança, e ſegui lin be ſegons deuia: com ſtant ell malalt degues pendre per medecina vn abeuratge a ell aparellat per Phelip metge ſeu, rebe les letres de Perminio en les quals lamoneſtaua que Phelip metge, corromput ab molts diners per Darhi enemich ſeu, li hauia promes quel faria morir: axi que guardas ſos aguayts e ſon mortal abeuratge. Les quals letres legi Ale-