coſa ſi fall als homens; es ornament de bellea e als princeps ajuda: e ingratitut ſol corrompre los niruis e força del regne, per tal car caſcu ha perea de ſeruir als qui obliden los ſerueys e omplir la pregonea ſens fons del ingrat coratge de dons que pereixen. A la fi confes lo princep que es ple de honor carregoſa e de carrech honrat: e lo que ans era franch e liure ſapia deſque es fet princep ha preſa ſeruitut treballoſa, ſolicita e honeſta ſots la qual ſta la libertat de la coſa publica, e de alli auant ha viure per exemple eſſer als altres, car per exemple dels Reys e dels princeps ſe regeixen los regnes, e les corades del poble ſolen exir de les coſtumes dels ſenyors e regidors. Lo princep no deu voler res propi a ſi ſino lo ceptre e la corona, e ço que de aquells es. E perço hi es la ſalut de tots los ſeus ſotſmeſos glorioſa, mas dificil e de molts caps ſemblants a la ſerp de Ercules, a la qual naixen molts caps per hu tallat. Haja lo princep agudea deguda ab enginy, e vergonya deguda a la edat e virtut a ſon linatge e a ſon real ſtament. Tingua majeſtat pertanyent, menyſpreu porpra e pedres precioſes e delits fent burla de totes les coſes que paſſen e fugen: ſolament guart altament les coſes eternals e de aquelles ſe admire. Haja per real exercici armes e caualls e los arreus de ſon palau, e pau e guerra en totes coſes ſegueſca. En ſon regnar les arts e maneres dels romans que ſon ſeruar manera en la pau, perdonar als ſotſme-
