ſos, e guaſtar e aflaquir als ſuperbioſos. A la fi ſapia la vida preſent eſſer taulell de gran perill e treball. No deu ſeure a joch o a plaer ni repos pereos, ne a vil delit, ne alre donat per Deu als homens, ſino que ab poch e breu merit ſe obre cami a la eternal gloria e fama perpetual. E axi altra veguada moſtres auinent a apendre ab gran voler, lija e hoja los nobles fets dels antichs: e ſia ſolicit e feruent demanador no de bens temporals, mas dels exemples dels antichs e princeps illuſtres. Haja continuament en memoria ço que aquell princep magnanim, lo darrer princep africa, deſtroydor de les ciutats enemigues, feu e ſerua en la oſt ſobre Çamora, que apres fon exemple de militar diſciplina a molts romans princeps, que axi com aquell gita de la oſt totes maneres de delits e dauol luxuria, e dos milia auols fembres, axi lo teu princep lançe de totes les ſues ciutats tots inſtruments de luxuria, e corregeſca les coſtumes de les gents que per gran plaer ſe ſon afollades: e ſens aço no haja ſperança no ſolament de viƈtoria, mas de ſalut, e aço per exemple haja del dit princep e daltres coſes per les quals ſe faça acabat e perfet. E tants noms de homens inſignes per virtut com trobara eſſer ſtats ſanƈts ne ſapia eſſer donats a ell per meſtres de ſa vida e per endreçadors ſeus a gloria. E ſouint ſesdeue que los nobles coratges tant los ençenen exemples com dons, e tant paraules e ſtatues poſades en recordacio dels antichs. Gran
