moro. E lo Capita, qui tenia lo animo tan valeros reſponent dix: Mos ſenyors e majors de mi, a molta merçe haure a les ſenyories voſtres quem digau quina gracia volreu que li faça, que yo ſere molt content obeyr vos. E ells li regraciaren molt la ſua gracioſa offerta: e tots penſaren e hagueren per concluſio que lo major do que podia eſſer era libertat, e demanaren li lo moro Abdalla ab vn fill que tenia pres ab ell: e Tirant fon molt content per amor de tants grans ſenyors qui loy demanauen, e per contemplacio de ells li daua libertat, e .xx. daltres per amor dell. Lo cidi Abdalla lanças als ſeus peus per voler loſ hi beſar, mas lo valeros nou volgue ſoferir, ans los dona ſon comiat e tornaren ſen al ſeu camp. Apres dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles, e apres que hagueren deſcarregat lo que portauen, lo Capita hague ſon acort ab los ſenyors, e deliberaren que tots los preſoners poſaſſen en les naus e quels portaſſen al Emperador, e axi fon fet. E foren comanats al gran Coneſtable per llur Capita, e partiren per anar al port, e com los recullien en les galeres feren los deſpullar per veure que portauen. E trobaren entre joyes e diners lo que hauien guanyat en la guerra hi de ſou paſſats .clxxx. milia ducats: car preſoner hi hauia que entre joyes e diners valia lo que portaua .x. milia ducats. E trameteren tots los diners al Capita, e aquell preſtament los feu repartir entre tots los del camp. Lo Coneſtable feu donar vela, e ab
