proſper vent en breus dies arribaren al port de Conſtantinoble. Lo Emperador e totes les dames ſtauen a les fineſtres mirant entrar les fuſtes. Lo Coneſtable feu traure los preſoners e portals al palau. Lo Coneſtable puja alt hon era lo Emperador, feu li reuerencia e beſali la ma e lo peu: e dites les recomandacions de part del Capita, li preſenta de part ſua tots los preſoners. Lo magnanim ſenyor los rebe ab grandiſſima alegria tenint molt gran contentacio del Capita: e poſats en bona guarda, lo Emperador feu entrar lo Coneſtable dins la ſua cambra hon era la Emperadriu e la Princeſa, e demanali del ſtat del camp, e los ſeus cauallers com ſe regien, e lo ſeu Capita en quin eſſer era poſat, ni com ſe regia ab tota la gent. Lo Coneſtable ab gran modeſtia feu reſpoſta de ſemblant ſtil.
O conſent la veritat eſſer callada, proſper Emperador e mon ſenyor natural, dels ſingulars aƈtes e de molta virtut que ha obrats e obra caſcun dia lo voſtre valeros Capita, encara que ab paraules ſobre poſades ver ſemblant de error hagen poſat en la majeſtat voſtra per ſguart de confuſio de alguns mal dients, volent poſar
