es aqueſt de la majeſtat voſtra: e dona fi en ſon parlar. La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la Princeſa que ab cara affable reſponent dix: Per los meus deſigs als voſtres pus manifeſts ab ſola intencio volrieu vos ſaluar, la qual es ſabuda ſols per Deu, e lo juhi dels homens ſon en les obres, per les quals vos condamnen totes les dones de honor, per ço com les coſes de mal propoſit reſten toſtemps imperfetes. Ay lo meu jerma Diafebus, yo ſere a voſaltres dada per vida, com tingau titol de bons e verdaders, no fallint vos execucio de virils cauallers del que ſen pot dir per los entenents de tot lo uniuers mon, en gloria e lahor de voſaltres. E les recomendacions quem dieu yo ſtich admirada com tan gran carregua ſobre voſtres ſpatles haueu pogut portar: empero yo les reb com de vaſalla a ſenyor, e les mies ſien doblades e vna mes. E en aqueſtes rahons entra lo Emperador e veu Diafebus que tenia grans rahons ab la filla, dix: Per los oſſos de mon pare, gentil coſa es com a les donzelles plahen hoyr les caualleries que los bons fan: e dix a ſa filla que ixques de la cambra per anar a la gran plaça del mercat, e axi fon fet. E Diafebus acompanya lo Emperador, e apres torna per acompanyar a la Emperadriu e a la Princeſa. Com foren al mercat veren alli vn gran cadafal que lo Emperador hauia fet fer, qui era tot cubert de draps de or e de ſeda. Apres que totes les dames foren aſegudes
