Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
177
lo Blanch.

feu ſeure tots los majors de la ciutat, e mana lo Emperador que portaſſen tots los preſoners, e mana que tots ſegueſſen en terra axi los moros com los creſtians: e tots ſe aſegueren ſino lo Duch Dandria, lo qual dix: Yo he acoſtumat ſeure en ſtat real e aram voleu contraƈtar com ſclau abatut? cert no fare: la perſona me poreu ſubjutgar, mas no fareu lo cor nil poreu ſubuertir al que voleu. Com lo Emperador veu la queſtio feu venir los miniſtres de la juſticia e manals que ab mans liguades e peus lo feſſen ſeure: e axi fon fet. Com tots foren aſeguts, poſat ſcilenci en la gent, lo Emperador feu publicar vna ſentencia qui era de tenor ſeguent.


CAPITOL CXXXI.
La ſentencia que lo Emperador dona contra los cauallers, duchs e comtes que preſos eren.


N

Os Frederich, per la diuinal gracia Emperador del imperi grech de Conſtantinoble: Seguint la ley dels noſtres glorioſos anteceſſors, a fi que la proſperitat imperial ſia conſeruada en ſon degut ſtament ab repos e benefici del Imperi e de tota la coſa publica, perque ſia notori e manifeſt a tot lo mon com aqueſts mals cauallers e infideliſſims creſtians hajen pres ſou dels infels, e ab ma armada en companya de aquells ſien venguts contra la creſtiandat per exalçar la seƈta

vol. ii.
12