honor voſtra criden, car veig vos tan cuytat de pendre voſtra libertat. Axi com crech en alre no penſau, dupte he no vingau en major error en reparar voſtres errades en coneixença dels bons, e portar a mi ſtendre la mia gonella damunt voſtre meniſcapte. Perque vull que ſiau cert en aqueſta part no vull fer miracles en reſuſcitar vn altre Latzer com feu Jheſucriſt: empero no vull que per aço deſeſpereu de la mia poca amor, car mes es que vos no dieu ni porieu penſar, car lo major be queus conech es ignorancia que moſtrau hauer. E volent Diafebus ſatiſfer a les rahons deſus dites, vench lo cambrer del Emperador e dix a Diafebus que lo Emperador lo demanaua, e Diafebus ſupplica a Stephania que alli lo volgues ſperar que ell tornaria lo mes preſt que pogues. La gentil dama reſpos que era molt contenta de ſperarlo. Com lo Emperador veu a Diafebus dix li que ell e lo Coneſtable rebeſſen los diners dels preſoners: dix Diafebus que era content. Apres pregua molt al gran Coneſtable quels volgues rebre allegant ignorancia que no ſabia contar: e lo Emperador los mana que ans del dia que partiſſen. E Diafebus ſen torna a la cambra e troba la ſua ſenyora que ſtaua arrapada en fort penſament ab les lagremes als hulls, perço com ſabia que lo Emperador nol demanaua ſino perque partis: e Diafebus qui en tal comport la veu ſtar, preſ la aconortar, moſtrant que major dolor tenia ell de ſa partida que no
