fehia ella. E ſtant en aqueſtes conſolacions, entra per la cambra la Princeſa que venia de la torre del treſor en camiſa e ab faldetes de domas blanch, ab los cabells tots ſcampats per les ſpatles, e feyau per la gran calor que fehia. Com ella veu a Diafebus volgue ſen tornar: mas Diafebus li fon tan prop que no lan leixa tornar. Voleu queus digua? dix la Princeſa, de vos no mi do res, puix vos tinch en compte de jerma. Parla Plaer de ma vida e dix: Senyora, no veu voſtra alteſa la cara de Stephania, si par que haja bufat al foch, car tan vermella ſta la ſua cara com fa la roſa de maig: e yo be crech que les mans de Diafebus no han ſtat ocioſes ſtant noſaltres alt en la torre: be la podiem noſaltres ſperar que vingues, hi ella ſe ſtaua açi ab la coſa que mes ama: dolor de coſtat quet vingua, que ſi yo tingues enamorat tambe mi jugaria com voſaltres feu, mas ſo dona exorqua que no tinch res qui be vulla. Diafebus ſenyor, ſabeu a qui ame de tot mon cor e vull be? a Ypolit patge de Tirant, e ſi fos caualler encara lo volria mes. Ara yous promet, dix Diafebus, que en la primera batailla que yom trobe ell haura tota la honor de caualleria: e ſtigueren burlant per bon ſpay. Dix la Princeſa: Voleu queus diga, jerma Diafebus, com ben ſo meſa entorn e be mirat per tots los cantons del palau e no veig a Tirant lo cor me mor, car ſi aquell yo podia veure la mia anima reſtaria aconſolada: mas ab aqueſt deſig pens quem
