ſerueiſca a la deſpeſa: e no penſe mes la alteſa voſtra que james digua res a Tirant de part voſtra ni menys li portare los diners. E per preſt que ſia al camp pendre ſon comiat e tornare en la mia terra: empero encara vos dolreu algun dia de la mia abſencia. E ſtant en la fi de aqueſtes rahons lo Emperador entra per la cambra, e dix a Diafebus per que no deſempatxaua en metres apunt, que ans del dia foſſen partits. Senyor, dix Diafebus, ara en aqueſt punt vinch de la poſada e tots ſtam apparellats per partir. E lo Emperador lo trague de la cambra e portal paſſejant per lo palau a ell hi al Coneſtable recordant los del que tenien a fer. Ay triſta de mi, dix la Princeſa, en quant ſes enfelonit Diafebus, hi pens que ja no volra fer res per mi, be es mala ſort mia que tots aqueſts franceſes ſon mig deſeſperats: tu Stephania preguel ne per amor de mi que no ſtigua axi fello. Yo beu fare, dix Stephania. Parla Plaer de ma vida e dix: De be ſou ſtranya, ſenyora, en temps de tan gran neceſſitat de guerra no ſapiau conſeruar la amiſtat dels cauallers, poſen los bens e les perſones en defenſio de voſtra alteſa e de tot lo Imperi, e per vn beſar vos feu tant doyr, quin mal es lo beſar que ells en França non fan mes mencio que ſis donauen la ma: ſi a vos volien beſar ho deurieu conſentir, e encara ſius poſauen les mans dauall les faldes en aqueſt temps de gran neceſſitat, e apres que ſiau en tranquila pau fer del vici virtut: bona dona, bo-
