Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/193

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
189
lo Blanch.

na dona enganada, anau, en temps de guerra ſi requiren armes, que en temps de pau noy cal baleſtes. En aqueſtes rahons noy era Stephania, mas la Princeſa ana a la cambra hon era e pregua la molt quel fes venir: car yo tinch gran dupte que no ſen vaja axi com ha dit, e ſi ell ſen va, no ſera gran admiracio que Tirant ſen vaja per amor de ell: e ſi aquell virtuos no ſen anaua per amor de mi hirien ſen molts dels altres, e penſant nos guanyar perdrem. Maſſa voleu fer be, ſenyora, dix Plaer de ma vida, noy trametau negu ſino voſtra alteſa hi vaja en ſcuſa de veure lo Emperador, e poſareu los en noues e tant preſt li paſſara la fellonia. La Princeſa ana preſtament hon era ſon pare e trobals en parlament. Con be hagueren parlat la Princeſa pres per la ma a Diafebus e pregual molt no ſtigues enujat de res. Reſpos Diafebus: Senyora, totes les ſperiencies que fer ſe poden, he enſajat a voſtra alteſa reconexent bona fe: creya vos acordarieu ab mi a perills ſdeuenidors per eſſer incerts, car tals coſes com aqueſtes mes ſtan en contentacio de viſta que en obra. A la majeſtat voſtra na pres axi com a Sent Pere que fogint per no morir en Roma per la aparicio torna coneixent ſon defalt, mijançant voler daltri: de dues coſes ſeguire la vna, beſar o comiat, e ateſa ma voluntat de mi poreu manar juſt o injuſt. Si vergonya aconſeguida per mals aƈtes fos honor, dix la Princeſa, yo ſeria la mes benauenturada donzella del mon en conſen-