na dona enganada, anau, en temps de guerra ſi requiren armes, que en temps de pau noy cal baleſtes. En aqueſtes rahons noy era Stephania, mas la Princeſa ana a la cambra hon era e pregua la molt quel fes venir: car yo tinch gran dupte que no ſen vaja axi com ha dit, e ſi ell ſen va, no ſera gran admiracio que Tirant ſen vaja per amor de ell: e ſi aquell virtuos no ſen anaua per amor de mi hirien ſen molts dels altres, e penſant nos guanyar perdrem. Maſſa voleu fer be, ſenyora, dix Plaer de ma vida, noy trametau negu ſino voſtra alteſa hi vaja en ſcuſa de veure lo Emperador, e poſareu los en noues e tant preſt li paſſara la fellonia. La Princeſa ana preſtament hon era ſon pare e trobals en parlament. Con be hagueren parlat la Princeſa pres per la ma a Diafebus e pregual molt no ſtigues enujat de res. Reſpos Diafebus: Senyora, totes les ſperiencies que fer ſe poden, he enſajat a voſtra alteſa reconexent bona fe: creya vos acordarieu ab mi a perills ſdeuenidors per eſſer incerts, car tals coſes com aqueſtes mes ſtan en contentacio de viſta que en obra. A la majeſtat voſtra na pres axi com a Sent Pere que fogint per no morir en Roma per la aparicio torna coneixent ſon defalt, mijançant voler daltri: de dues coſes ſeguire la vna, beſar o comiat, e ateſa ma voluntat de mi poreu manar juſt o injuſt. Si vergonya aconſeguida per mals aƈtes fos honor, dix la Princeſa, yo ſeria la mes benauenturada donzella del mon en conſen-
