tir lo que molts deſigen: en contrari ſi honor procuras vergonya, no ſereu de res enuergonyit, com no hajau volgut ſperar aquell qui te la mia anima catiua de aquelles paraules que tan voſtre honor criden: beſar, beſar. Acabant la Princeſa les darreres paraules, Diafebus dona dels genolls en la dura terra e beſali la ma, e acoſtas a Stephania e beſa la tres voltes en la boca a honor de la Sanƈta Trinitat. Parla Stephania, e dix: Puix ab tan gran ſforç e requeſta voſtra e per manament de ma ſenyora yo us he beſat, vull que a voluntat mia prengau poſſeſſio de mi, pero de la cinta amunt: e Diafebus no fou gens pereos, poſa li de continent les mans als pits tocant li les mamelles e tot lo que pogue, e troba lalbara: e penſant que fos letra de algun altre enamorat, eſtigue parat ſens negun recort. Legiu lo que trobareu aqui ſcrit, dix Stephania: no ſtigau alienat ne ab tan gran penſament, perço que los entenents no penſen ſia tolt lo ver juhi, per lo qual vos condamnau que teniu cauſa de ſoſpita. La exelſa Princeſa pres lalbara de la ma de Diafebus e legi aquell, lo qual era del tenor ſeguent.
