gueren conſell ab quina forma porien dar mort a Tirant, perque fon deliberat que lo Rey de Egipte la li donas, perço com era molt entes e en les armes mes deſtre que negu de tots los altres, e dels moros lo millor, de .ij. celles molt bon caualcador, armaues a la noſtrada ſegons en Italia ſe acoſtuma fer, ab ſos penatxos e los caualls encubertats. Hagueren de acort que ell vingues al camp dels chreſtians. E trames un trompeta a Tirant, e com fon a la vora del riu feu ſon ſenyal poſant vna touallola en vna canya que portaua. E los del camp preſtament li reſpongueren per aquell mateix ſenyal, e paſſaren lo per manament de Tirant ab la petita barca que tenien deça. Com fon dauant lo Capita demana ſal conduyt per al Rey de Egipte e .x. ab ell: e lo Capita fon content datorgar lo. Lendema vench lo Rey, e Tirant ab tots los grans ſenyors lo anaren a recibir a la vora del riu, e li feren molta honor ſegons de Rey ſe pertany, lo qual venia armat, e tal ſe troba lo Capita e tots los ſeus. Lo Rey portaua molt rica ſobreueſta tota de or e de perles, e lo Capita portaua la camiſa ſobre les armes que ſa ſenyora li hauia dat. Lo Capita feu pendre dos moros dels qui eren venguts ab lo Rey, e feu los portar a la ſua tenda perque mataſſen cent parells de capons e gallines que tenia, e feu li aparellar molt be a dinar arroç, e cuſcuſo, e molts altres potatges que hauien aparellat feren lo molt ben ſeruir a la real. E atura alli tot lo dia e la nit fins a lende-
