ma, e mira tot lo camp e lo comport de aquell, e com veu tanta gent a cauall demana aquella gent per que ſtauen tant a cauall. Reſpos lo Capita: Senyor, aquells ſtan alli per feſtejar vos. Si noſaltres ho hagueſſem fet axi, dix lo Rey, com tu fas, no hagueres romput lo noſtre camp, e perço deſig la tua mort, car en gran dolor e congoixa nos has poſats per la gent quens has preſa e per los qui ſon anats riu auall que llurs corſos no han rebut ſepultura: e perço tinch a tu en gran hoy de tot mon cor juſtament ſens admiracio alguna, car no es juſta coſa ni rahonable que yo deguia amar a aquell quim perſegueix de hoy capital en brogit de ſemblant guerra, car de guerra null temps no proceheix amor, perquet notifich que per les mies mans tens de morir de mort amargoſa, perço com la tua propia natura es de crueldat que dones mort a qui no la mereix: e poden dir tots aquells a qui lo dan toca que aqueſt es lo mes deſauenturat caualler en lo mes alt ſuperlatiu grau de crueldat, confus e abatut molt mes que dir nos poria. Reſpos Tirant en ſtil de ſemblants paraules: Lo maneig de voſtra lengua me par eſſer molt fort, e axiu deu paſſar per los mals com per los bons, hoc encara per leſtat dels cominals: e perço yo ſpletare la mia taillant ſpaſa ponint aquells qui han ſeguit voſtra mala ſeƈta: e no vull ab vos contendre de paraules deſhoneſtes, majorment ſtant dins la mia tenda. Lo Rey volgue ſatiſfer, e Tirant ixque fora de la
