tenda, e lo Rey ſen torna al ſeu camp. Lendema ajuſta conſell de tots los grans Senyors, Reys, Duchs, Comtes e tots los chreſtians, e poſaren ſe en mig de vna gran praderia. Com tots foren ajuſtats lo Rey de Egipte feu principi a paraules de ſemblant ſtil.
Eguiu lo coſtum de aquells que lo offici de la lengua dauant les mans poſen: yo no ſo de tal metaill, ans me plau comanar a les mans los aƈtes virils e remetrels a la fortuna proſpera o aduerſa, les tals coſes que los bons cauallers han acoſtumat fer, e reſta en ells la honor de la mundana gloria. E perço, magnanims ſenyors, vos vull ſignificar la bona praƈtica que tenen los creſtians eſſer molt bona, com haja viſt nit e dia gent a peu e a cauall guardant toſtemps lo camp, e per res al mon nols poriem eſuayr axi com ells han fet a noſaltres: deſque aqueſt Capita es vengut ha poſat en gran orde tota la gent. Dix lo Solda: A voſtre parer quanta gent poden eſſer de peu e de cauall? Senyor, yo pens, dix lo Rey, que los de peu no baſtan a .xlv. milia, e los de cauall ſeran .x. milia, e noy baſten encara: ells ſon pochs, mas lo gran orde que ells tenen ara
