perador, mas per veure les dames. Lo Emperador ſtaua en una fineſtra aſegut, veulos paſſar, trameſlos a dir que pujaſſen lla hon ell era. Diafebus ab laltre pujaren en les cambres hon Emperador era ab totes les dames. Lo Emperador li demana que era del ſeu Capita, e Diafebus li dix que ſtaua un poch enujat. E com ho ſabe deſplagueli molt, e mana que los ſeus metges lo anaſſen de continent a viſitar. Com los metges foren tornats, feren relacio al Emperador com ſtaua molt be, que no era ſtat lo ſeu mal ſino mutacio dels ayres indigeſts. Lo magnanim Emperador pregua a Diafebus li recitas totes les feſtes que en Anglaterra ſe eren fetes en les bodes del Rey ab la filla del Rey de França, e de tots los cauallers qui armes hauien fetes, e quals eren ſtats los vencedors del camp. Senyor, dix Diafebus, a molta gracia e merce hauria a la majeſtat voſtra yo no hagues a dir aqueſtes coſes, perço com no volria que voſtra alteſa hagues a penſar per yo eſſer parent de Tirant, li hagues a donar lahor neguna, ſino, axi com realment es paſſat: e per major ſeguretat que la majeſtat voſtra no tingua de creure lo contrari, yo tinch açi tots los aƈtes signats de la propia ma del Rey, e dels jutges del camp, e de molts duchs, comtes e marqueſos, de reys darmes, de erauts e porſauants. Lo Emperador lo pregua quels hi fes portar en lo inſtant, que ell recitaria les coſes. Diafebus hi trames, e apres recita larguament al Emperador
| vol. ii | 2 |
