mes ab diſcrecio cobrir los naturals mouiments, e no manifeſtar defora la pena e dolor que combat la ſua penſa, car la bondat del home apar que caygut per contraris caſſos ſapia ſoſtenir les aduerſitats de amor ab virtuos animo: perque alegrauvos e deuallau de aqueix loch de penſaments hon vos ſou aſſegut, e lo cor voſtre manifeſte alegria, puix bona ſort vos ha portat quen tan alt loch hajau mes voſtre penſament, e vos de una part e yo de altra porem donar remey a la voſtra nouella dolor. Com Tirant veu lo bon conort que Diafebus li daua, reſta molt aconſolat. Leuas empeguit de vergonya, e anarenſe a dinar, lo qual tenien de molta ſingularitat, perço com lo Emperador lo hauia trames. Empero Tirant menja molt poch de la vianda, e begue molt de les ſues lagremes, conexent ab viua raho que era pujat en mes alt grau que no deuia: empero dix: Puix aqueſta queſtio ha hagut principi en aqueſt dia, quant a Deu ſera plaſent que pore obtenir viƈtorioſa ſentencia? Tirant no pogue menjar. E los altres ſe penſauen que per lo treball de la mar ſtaua deſtemprat. E per la molta paſſio que Tirant tenia, leuas de taula e poſas dins una cambra acompanyat de molts ſoſpirs, car vergonya per temor de confuſio li fehia paſſar aquell treball: e Diafebus ab los altres li anaren a tenir companyia fins a tant que ell volgue un poch repoſar. Diafebus pres ab ſi un altre caualler, e feren la via del palau, no ab cor de veure lo Em-
