en la cara, e no li pogue exir altra paraula de la boca, ſino que dix: Yo ame. Acabantho de dir, dels ſeus hulls deſtilaren viues lagremes meſclades ab ſanglots e ſoſpirs. Diafebus vehent lo vergonyos comport que Tirant fehia, conegue la cauſa per que Tirant reprenia a tots los de ſon linatge, e encara a aquells ab qui tenia amiſtat, com venia cars que parlauen de amors, ell los dehia: Be ſou folls tots aquells qui amau: no teniu vergonya de leuaruos la libertat, e de poſarla en mans de voſtre enemich, quius lexa ans perir que haueruos merce fahent de tots una gran burla? Empero yo veig que ell es vengut a caure en lo laç, en lo qual humana força no baſta a reſiſtir. E penſant Diafebus en los remeys que a tal mal ſe requiren, ab geſt piados e affable feu principi a un tal parlar:
Atural condicio es a la natura humana amar, car diu Ariſtotil que caſcuna coſa apeteix ſon ſemblant. E encara que a vos aparegua dura coſa e ſtranya eſſer ſubjutgat al jou de amor, podeu verdaderament creure que no es en potencia de negu poder hi reſiſtir: perço, Capita ſenyor, tant com lo home es mes ſaui, tant deu
