Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/234

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
230
Tirant

noy fall. E de aço queus dich per tot lo mon ſen parla: e ſi parlau de noblea, de ardiment e de gentilea, en lo mon no te par. Entre noſaltres prou clarament es manifeſt, e per ſperiencia ſe moſtren les grans viƈtories que ha hagudes e ha caſcun dia contra los turchs. E es molt alegre ab ſos amichs donant los delits, ab meniſtres dancen e ballen entre dones: es molt afable a totes gents e de cor molt fort que no te temor de res. En les ſues tendes los vns luyten, los altres ſalten, e juguen los huns a taules, los altres a eſcachs, los huns ſe fan folls, los altres aſenats, los huns parlen de guerra, los altres de amors, los huns ſonen laut, los altres arpa, huns mija viula, altres flautes, e cantar a tres veus per art de muſica. No es negu qui en plaer puga penſar que alli nol trobe ab lo noſtre Capita. Aqueſt honra millor a Deu que home que yo haja viſt de qualſeuulla nacio, e ſi mil barons enſemps li venen tots dauant, a tots ſab honrar que tots ſen van contents dell: honra molt los ſeus e mes la gent ſtranya. Dos barons de Alamanya de aquells qui han poder de elegir Emperador pochs dies ha foren açi, e com ſen partiren volgueren dir que no hauien viſt james home ab tanta afabilitat. Lo ſecretari pres comiat dells, e com fon alt en lo palau troba lo Emperador: hague gran plaer com lo veu, e demanali preſtament lo camp com ſtaua, ni ſiy fallie vitualles o altra coſa. Lo ſecretari reſpos diſcretament: Senyor, a preſent nons fall que menjar ſino quens