fall amor e honor, e calla que no dix mes. Lo Emperador feu leuar preſtament les taules, e lo ſecretari per orde li dona les ſcriptures que portaua. La primera li dona la letra del Rey de Egipte, la ſegona lo conſell dels Duchs. Giras enuers ſa filla e dix li: Carmeſina, volen dir los meus cauallers Tirant eſſer enamorat voſtre. Ella de vergonya torna tal com vna roſa, e ſtigue bon ſpay que no pogue reſpondre com preſa de temeroſa vergonya, e cobrat animo dix: Senyor, tant com Tirant ſera vençedor be ſo contenta que los virtuoſos cauallers ſien enamorats de mi: e com aquell ſia caualler de tanta virtut e animo, vencedor de batailles qui aterra les forces dels Reys turchs, e no tem los ſubtils engans del Duch de Macedonia, no conſenta la majeſtat voſtra les laugers enganoſes paraules de aquells qui mal volen dir: yol ame domeſticament axi com faç als altres: yo le perdut de viſta, mas nom ſo oferta a ell, e lo meu penſament es molt luny de tal fet. E ſi la alteſa voſtra, ſenyor, te ſentiment de tal fet nos deu aſegurar, e nom deueu condemnar ſens ſaber per mes la veritat, e no deurieu per la duptoſa error condemnar la filla qui tant vos ama, car amor ha acoſtumat vençre la temor, mas Deu juſt ha ben prouehit a la mia caſtedat: e los meus pits ſon tornats mes frets quel gel, que la majeſtat voſtra hagues a creure tal de mi? No, ma filla, dix lo Emperador, que nou dien en aqueixa intencio: legiu açi e
