veureu los vots dels cauallers. Com los hague leſts lo ſeu ſperit repoſa, e giras deuers Stephania, e dix li: No penſes tu que maja reſtada gens de ſanch en la mia perſona, car lo meu penſament fon que lo noſtre fet no fos ſtat deſcubert, e lo diable qui es tan ginyos qui ma fet dar los diners, car lo quiu fa fer ho deſcobre, lo meu crim qui es de hauer ſocorregut a Tirant es crim meritori perque es de moneda, e deu eſſer pres a la fi ques fa com ſia aƈte de caritat. Dix Stephania: Senyora, lo que la alteſa voſtra ha fet es aƈte de virtut, perço com deu hom ſocorrer a les perſones que hom vol be, e les coſes deuen eſſer jutgades ſegons a la bona intencio a ques fan, car vos no amau al virtuos Tirant ſino per licit matrimoni: e yo be conegui la ſtrema paſſio que a la anima de voſtra alteſa hauia robada la diſcrecio en lo principi quant lo Emperador vos dix que vos amaueu a Tirant. E ſtant en aqueſtes rahons entraren los barons cicilians e feren reuerencia al Emperador, e ell los rebe ab cara molt affable fent los molta de honor: recitaren li la cauſa de la llur venguda, e donaren li les letres de la pau e confederacio antigua e de la preſent. Lo Emperador los accepta e ferma tot lo que ells volgueren. Deixals alli a rahons ab la Emperadriu e ab ſa filla Carmeſina, e mana quels foſſen donades molt belles poſades e tot lo que meſter hagueſſen. Lo Emperador ſen entra en lo Conſell, e los cauallers cicilians ſtauen admirats de la ſtrema bellea
