de la Princeſa. E lo ſenyor de la Pantanalea feu principi a paraules de ſemblant ſtil.
Larament, ſenyora, ſe moſtra per ſperiencia manifeſta que natura no podia mes altament obrar que ha fet en la gran ſingularitat de la bellea que la majeſtat voſtra poſſeheix, que per aquella vinch ara en noticia quanta es la gloria que los benauenturats ſanƈts ſenten en paradis en contemplar la diuina eſſencia, ſegons es ſcrit en la ſanƈta Scriptura que diu lo pſalmiſta endreçant la ſua raho a Jheſucriſt: Senyor, aquell qui ſta dauant los teus hulls, mil anys ſon axi com lo dia dayr qui es paſſat. Per mon Deu, ſenyora, yo ſo be cert ſi tots los dies de ma vida los qui ſon paſſats e los qui ſon per a venir ſi yo ſtaua dauant la majeſtat voſtra axi com ara ſtich, no axi com diu lo pſalmiſta dayr qui es paſſat, car maſſa es lonch temps, mas la hora que ara es de preſent, car axi com als que ſtan en pena poch temps los par que ſia molt, axi lo qui ſta en plaer no li corre lo temps, axi com fa ara a mi. E qui de açi me fara partir poca ſia la ſua vida e ſalut, e poca ſia la ſua bondat e virtut, e per lo mon vaja vagabunt e que james atengua a port ſaluador. En lo
