Tirant lo Blanch ſia vengut per ſola fama hoint recitar de voſtra celſitut, tots los bens e virtuts que per natura podien eſſer comunicats a un cors mortal. E no penſe la voſtra alteſa que ſiam venguts per les amoneſtacions del valeros Rey de Cicilia, ni menys per les letres del Emperador pare voſtre qui ha trames al Rey de Cicilia: ni penſe voſtra celſitut que ſiam venguts per experimentar les noſtres perſones en fet de armes, com ja les tenim molt be experimentades: ni menys per la bellea de la terra, ni per veure los imperials palaus, car les caſes propies de noſaltres qualſeuulla de aquelles ſtaria be per temple de oracio, tan grans e tan belles ſon, e caſcu de noſaltres preſumeix eſſer un petit rey en ſa terra: e pot creure la celſitut voſtra, que la venguda de noſaltres no es ſtada altra cauſa ſino per veure e ſeruir voſtra majeſtat: e ſi guerres ni batailles ſe fan, tot ſera per amor e contemplacio voſtra. O triſta de mi, dix la Infanta, e que es lo quem dieu? pore yo gloriejarme que per amor de mi ſiau tots açi venguts e no per amor de mon pare? Sobre aço poria yo fer ſalua ma fe, dix Diafebus, com Tirant quins es germa e ſenyor de tots, nos pregua que volgueſſem venir ab ell en aqueſta terra, e li volgueſſem fer tanta de honor, perque pogueſſem veure la filla del Emperador, la qual ell deſijaua mes veure que a tot lo reſtant del mon, e de la primera viſta que de voſtra alteſa ha hagut, tant es lo grat que te de voſtra excellencia,
