que ha dat del cap en lo lit. Com Diafebus preſentaua aqueſtes coſes a la Infanta, ella ſtaua alienada e poſada en fort penſament, que no parlaua, e mig fora de recort, e la ſua angelica cara mudant de diuerſes colors, car la femenil fragilitat la hauia compreſa, que no podia parlar. Car amor de una part la combatia, e vergonya de altra part lan retrahia: amor la encenia en voler lo que no deuia, mas vergonya loy uedaua per temor de confuſio. En aqueſt inſtant vengue lo Emperador e crida a Diafebus, perque li plahia molt lo ſeu comport: e parlaren de moltes coſes fins a tant que lo Emperador volia sopar. Pres licencia dell e acoſtas a la Infanta, e dixli ſi la majeſtat ſua li manaua res que fes. Si, dix ella; preniu abraçars de mi, ſtojaune per a vos, e feune part a Tirant. E Diafebus ſi acoſta, e feu lo que ella li hauia manat. Com Tirant ſabe que Diafebus era anat al palau e que parlaua ab la Infanta, ſtaua ab lo major deſig del mon que vingues, perque pogues ſaber noues de ſa ſenyora. Com ell entra per la cambra, Tirant ſe leua del lit, e dixli: Lo meu bon jerma, quines noues me portau de la que es en virtut complida e te la mia anima encatiuada? Diafebus vehent la ſtrema amor de Tirant, abraçal de part de ſa ſenyora, e recitali totes les rahons que hauien paſſades. Tirant reſta mes content que ſi li hagues donat un regne, e pres en ſi molt gran ſforç, que menja be es alegra, deſijant quant vendria lo mati perque
