la pogues anar a veure. Com Diafebus fon partit de la Infanta, ella reſta en molt fort penſament, que li fon forçat de leuarſe del coſtat de ſon pare hi entrarſen en la ſua cambra. La filla del Duch de Maçedonia hauia nom Stephania, que era donzella que la Infanta tenia en molt gran amor, perço com ſe eren criades de poca edat enſemps, no hauent mes temps la una que la altra. Com veu que la Infanta ſen era entrada en la cambra, leuas preſtament de taula e anali detras. Com fon ab ella, la Infanta li recita tot lo que Diafebus li hauia dit, e la extrema paſſio que paſſaua per la amor de Tirant: e dichte que mes me ha contentat la viſta de aqueſt home tot ſol, que de quants ne viſts en lo mon: es home gran e de ſingular diſpoſicio, e moſtra be en lo ſeu geſt lo gran animo que te, e les paraules que de la ſua boca ixen acompanyades de molta gracia: veiglo cortes e affable mes que tot altre, e donchs tal com aqueſt qui nol amaria? e que ſia vengut açi, mes per amor mia que de mon pare: certament yo veig lo meu cor molt inclinat a obeir a tots ſos manaments, e a mi par, ſegons los ſenyals, que aqueſt ſera la vida e conſeruacio de la mia perſona. Dix Stephania: Senyora, dels bons deu hom triar lo millor, e ſabudes les caualleries ſingulars que aqueſt ha fet, no es dona ni donzella en lo mon que de bon grat nol degues amar e ſubjugarſe a tota ſa voluntat. Eſtant en aqueſtes delitoſes rahons, vengueren les altres donzelles e la viuda re-
